Aquesta web és un treball desenvolupat al Kasal Popular de Terrassa, al principat de Catalunya, més concretament és una activitat dinamitzada per el Centre Juvenil de Les Arenes.

Parlar de l'estatuària d'un territori és parlar de la seva història. Conèixer l'estatuària és doncs conèixer com, qui i quan s'ha ocupat el espai comú. La informació que volem donar en aquest espai web respon a aquesta necessitat de donar a conèixer la nostra història, per què ens estimem el nostre territori que és part de la nostra comunitat, i per què creiem que val la pena lluitar per ell.

Conèixer l'estil dels monuments ens parla de la sensibilitat artística de qui el va erigir. Saber qui i quan, ens permet aproximar-nos a les iniciatives que s'han desenvolupat a la nostra comunitat i que han anat configurant el panorama, el nostre entorn, els nostres carrers i places.

Amb aquest coneixement volem aportar el nostre granet de sorra al arrelament d'una comunitat al seu espai, per procurar fer-nos corresponsables del nostre entorn, i no ho volem fer des d'una concepció cívica -republicana dirien els francesos- sinó des d'un esperit rebel, inconformista i de responsabilitat amb la nostra transformació ,la de la nostra ciutat i la de la nostra nació.

Tot analitzant l'estatuària de la nostra ciutat es han sobtat unes quantes coses que no volem menys que assenyalar. Des del començament de la 2ª Restauració (oficialment anomenada monarquia parlamentaria) la nostra ciutat ha dedicat més monuments a conceptes que a personatges, pot ser per no ofendre sensibilitats. No és fins l'any 2006 que Companys i un genèric "recuperació de la memòria" al cementiri no tenen un homenatge estatuari, però cal no oblidar que no va ser fins a l'any 1991 que no és va retirar el "monumento a los caidos (por Dios y por España: !Presentes¡)". La figura femenina i els dos soldats es poden veure al cementiri, amb un nou retol "La ciutat de Terrassa en memòria de les víctimes de les guerres". Entre 1939 i 1943 van ser afusellats 43 antifeixistes terrassencs. En el homenatge a la "recuperació" és pot llegir, En memòria dels combatents republicans i al costa, un faristol amb un llibre on hi ha la llista de les persones enterrades a la fossa. Per cert anarquistes, comunistes i fins i tot socialistes estan inclosos?

I clar això passa mentre en la plaça vella tenim l'estàtua del "insigne patricio", home de tendència política "altament imparcial" (a fer-se notar el caràcter sarcàstic de la frase). En definitiva, no sols van guanya la guerra que ells van provocar, sinó que encara dominen el espai públic, serveixi aquest espai com un crida per recuperar-lo.

Volem que aquest espai-projecte tingui continuïtat, i si el déu vol i el temps ho permet, volem completar aquest treball amb el conjunt d'estàtues. De moment ens hem centrat en aquelles que estaven dedicades a algun personatge.

Aquest és un treball superficial i de divulgació, i és en aquest sentit que s'ha de prendre, no hem tingut ni la necessitat ni els recursos per realitzar un treball en profunditat. És, no ho oblidem, també el treball de recerca d'un grup d'usuaris del kasal que fa pràctiques informàtiques i que va estar subvencionat per el programa ftic2007 de la AGAUR.